Els pals del Santa Eulàlia són de fusta de pi, i provenen del bosc de Valsaín de la província de Segòvia, un lloc caracteritzat per tenir pins molt alts i rectes.
Els arbres que varen servir per fer els tres pals, de més de 100 anys d’edat i més de 40 metres d’alçada, van ser tallats a l’hivern i en la fase lunar de quart minvant, quan la saba es troba més baixa i els troncs no es podreixen.
Un cop arribats a Barcelona, després d’un viatge molt complicat, van ser assecats de manera natural.
El principal problema fou decidir quina era la ubicació exacta on havien d’anar els pals en el vaixell. Es varen avaluar diferents propostes, i s’havia de triar bé, perquè de la seva distribució en depenia, entre altres coses, la seguretat del vaixell. La qüestió va quedar resolta en examinar la disposició dels baus (peces transversals que reforcen les bandes de l’embarcació i subjecten la coberta) i trobar-se el plànol de veles original del Carmen Flores.
